le tio-tio

aprés d'innombrable demande de certains personnages connus de vinça,j'ouvre ce forum qui sera éssentiellement dédié a notre trés cher tio tio!!!
voici quelques liens de video du tio,a vous de poster d'autres videos ou fotos que vous possedez!!! tongue

tio-tio 1998 (pas trés bonnes qualités mais remarquez le nombre de participants!!) http://video.google.fr/videoplay?docid=3364266485326274241

tio tio 2006 http://video.google.fr/videoplay?docid=-6295437825477068563

tio tio 2006 (autre) http://video.google.fr/videoplay?docid=-2554628745112782711

tio tio 2007 http://video.google.fr/videoplay?docid=-1403765006065441463

pour les fotos j'ose pas trop car y'a quand meme du dossier!!! lol!

et on peut maintenant ajouter a cette petite liste des danseurs de tio retraités le célèbre Jean-Pierre Alart plus connus sous le surnom de "saucisson" qui passe le flambeau cette année a Eric Touron qui aura la lourde tache d'égaler ces messieurs...

le tio-tio Tio1310

je me lance avec une qui me fait mourir de rire vous reconnaitrai ludo dit le lustre

le tio-tio Tio710

Gràcies per la feina que feu per mantenir la tradició i visca el tio 2008 i per molts anys

El tio-tio de Vinçà , tradició de carnaval

PERSONATGES PRINCIPALS DEL TIO TIO DE VINCA

Davant de tothom hi ha l'Escombraire. Tot i ballant, seguint el compàs de la cançó, escombra el camí que segueix aquesta processó paròdica, potser un antic ritu purificador. És ell qui anuncia l'arribada del Tio i senyala a l'orquestra, que ha de tocar la música del Tio.
Segueix aquest paròdic el "llibre", un volum immens (1,5 metre x 1 metre), posat sobre una catra de fusta estacada a l'espatlla d'un home fort.
El segueixen dues o tres persones amb fanals, fent llum a una altra persona que escriu sobre el llibre, amb una ploma d'oca. O, més bé, fa veure que escriu, sobre el llibre, tot els esdeveniments de l'any.
Ara ve't aquí "el Ballaire", "el que mana el Tio" o també anomenat "el que balla el Tio", portant barretina i faixa roges, vestit amb camisa blanca, armilla i pantalons retallats negres. A Vinçà, aquest personatge és l'únic que porta un cornet de paper estacat al darrera. Aquest paper és el "Tio". Tres o quatre personatges intenten amb espelmes de calar-hi foc. "El que mana el Tio" és l'únic que no té camisa de dormir ni farina a la cara.
Vénen després "els joves" que, a bracet, per grup de quatre, se segueixen per formar el cor de la processó. Ténen tots la cara enfarinada i, a la mà, una espelma encesa que serveix només a fer llum. Quan arriba el Tio a la sala de festes, s'apaguen totes les bombetes elèctriques.
"Els Joves" avancen i reculen tot i cantant les cobles següents.

"Jo te l'encendré
el Tio, el Tio
Jo te l'encendré, el Tio de paper
Tu me l'encendràs pas
el Tio, el Tio
Tu me l'encendras pas, el Tio de pedaç".

Tanquen la processó "els claríns". Són tres o quatre persones amb clarins que reprenent el "Tu me l'encendràs pas " contestant a l'orquestra.

joliment dit cigale

le tio-tio Tio1re10

c'est clair trés joli explication !!

El tio-tio de Vinçà , tradició de carnaval

RITUAL DEL TIO TIO

La nit de carnaval, al voltant les onze, els protagonistes es reuneixen al "Cafè de França" situat a prop de la sala de festes. Dins la rera sala la gent es prepara: farina a la cara, camisa i gora de nit,... També es beu grans glopades de rum, totades a l'ampolla mateixa, com xarop. És que el ball del "Tio Tio" sol ser molt violent i no cal sentir els petacs. Una vegada vestit, un grup format pels més antics ballaires té d'anar a pregar "el que mana el Tio". Aquest d'antuvi i per joc refusarà, el temps que s'acabin les ampolles. Fa "empipar" els joves fent-los esperar com si volia encara més marcar el trencament generacional. Mentrestant al carrer, de bracet, tothom comença a cantar, cridar i empaitar-se. Fins al moment que arriba el "ballaire".
Es planta plan al davant com un pastor i dirigeix el seguici fins a la sala de festes. El conjunt canta el "Tio Tio". Quan encara la processó és al carrer, l'escombraire penetra a la sala i aixeca una escombra de fusta, com si "destraginava"el sostre. A la sala de festa on la gent està ballant, el pùblic ja mirava cap a la porta. És el pànic! Les mares que tenen fills petits els porten corrent al balcó per assistir a la festa al resguard. La gent gran es col.loca el més lluny possible del recorregut del Tio i es resguarda rera els seients o en els corns de la sala. La "processó" entra.
Avançant i reculant al ritme de la cançó, fa el torn de la sala. El "ballaire", amb un bastó de canya d'uns vuitanta centímetres, mantingut amb les mans per damunt del cap es posa a bellugar, gira, salta, remena les natges per mor que no se li pogui encendre el paper. Els seus salts s'assemblen una mica els passos de sardanes. El bon
ballaire és qui aconsegueix fer tres, quatre o cinc voltes de la sala de festes. Una feina esgotadora. Una de les seves facècies més apreciades és quan tot d'una, amb un cop, el "Tio" de paper atuda les espelmes.
A Vinçà tenen fama de gran ballaires de "Tio": el senyor Joan Serradell (que el va dirigir durant 22 anys) i el senyor Ingles dit "Nonis".
Quan el "Tio" s'ha encés, l'orquestra accelera progressivament el ritme. El "llibre", "l'escombra" "el ballaire", i els "clarins" s'aparten. Només queden "els joves", que sempre a bracet corrent de més en més rabent al torn de la sala. El ball es transforma en una correguda boja i confusa. Cauen els uns sobre els altres fent uns pinyons de vint, trenta o cinquanta persones. El públic els ajuda a alliberar-se, i tornen a córrer amb més velocitat, percutant els espectadors. L'equip de rugbi sencer hi participa. Sovint s'acabava amb un nas trencat, celles obertes i camises de nit sangonoses com a davantals de carnisser. Es conta que uns emplegats municipals, encarregats de la neteja de la sala, un any, van trobar les bragues d'una o altra balladores.
En cap moment ningú no tira farina a la cara del públic.